Ús de Vaporitzador. Seguretat i toxicologia

Sigui per recomanació mèdica o per decisió pròpia, el consum de qualsevol substància sempre implica una sèrie de riscos, parlant en termes de la salut de l'organisme. Aquests riscos no només formen part de la pròpia naturalesa de l'element. El mètode de consum també té una sèrie d'implicacions per al nostre cos. En aquest article ens centrarem en la seguretat i la toxicitat quan utilitzem un vaporitzador comparant-lo amb l'ús tradicional i més extès per combustió, contemplant també certs aspectes tècnics sobre el disseny, materials i certificacions amb l'objectiu d'assolir unes garanties d'ús properes a la seva aplicació mèdica o terapèutica.

Combustió

Quant a la combustió de la planta del cànnabis, no cal dir que en la seva major part la toxicitat està en el fum. Tot i que hi hagi certs components absents que sí es troben en el tabac, el fum resultant de la combustió de qualsevol planta conté quitrans i certs hidrocarburs polinuclears que resulten ser cancerígens: el bencé i el tolué. Per descomptat, tampoc ens oblidem del monòxid de carboni.

Figura 1. Resum de les diferències de vaporitzar sobre la combustió

Quan fumem, afegir que no només parlem de compostos en estat gasós sinò també de partícules sòlides de petit tamany que s'adhereixen als pulmons, les quals, després d'un ús perllongat, acaben per reduïr la nostra capacitat pulmonar i poden ser precursores d'enfermetats que afecten principalmenmt al sistema respiratori (gola, tràquea, pulmons...).

Aprofundint una mica més en els mètodes de combustió, hauríem de diferenciar entre porro i d´altres utensilis com pipes, bongs i diverses eines d'aigua. D'entrada, utilitzant aquest últim grup, reduïm la quantitat de partícules sòlides per filtrat amb l'aigua o condensat, i evitem els tòxics provinents de la combustió del paper. És cert que existeixen papers més orgànics en l'elaboració dels quals s'han evitat certs processos químics, però no s'ha demostrat que el seu ús eviti la formació de substàncies tòxiques. A la fi, la major proporció de toxines es produiex per la combustió de la pròpia planta.

Pel que fa als materials dels quals estan fet dits utensilis, les premisses principals són les petites restes que se'n puguin desprendre i la resistència de dits materials a l'ús i a les temperatures. Hi ha materials com el vidre borosilicatat (borosilicat) de demostrada puresa; però d'altres com el coure o certes aleacions amb níquel són un exemple de com les altes temperatures poden transformar-los en òxids de demostrat efecte cancerígen.

Vaporització

Quant a la vaporització, si la premisa bàsica és la d'elevar una substància fins a un punt tal en què s'assoleixi una extracció dels seus principis actius sense arribar a produïr una combustió, queda implícit que no s'obté fum en la inhalació I, per tant, tampoc els seus components tòxics en forma sòlida o gasosa.

Però s'ha de tenir en compte que alguns vaporitzadors poden superar la temperatura de piròlisi (combustió espontània) de la cel.lulosa a l´escalfar la planta per sobre dels 230⁰ C. Això genera residus similars als de la combustió, encara que en la majoria dels casos la quantitat de toxines és inferior a fumar [Gieringer, 1996; McPartland, 1997].

TABLA 1. Extracció de quitrà i cannabinoides per diferents mètodes.
Adaptat de Gieringer, D. “Marijuana Waterpipe and Vaporizer Study,” 1996

No obstant, també són els materials del propi vaporitzador els que poden malmetre la salut dels usuaris. Dits materials utilitzats per a la fabricació d'un vaporitzador han d'ésser resistents a les altes temperatures a més de nets i duradors. Amb l'objectiu de comprovar la innocuïtat dels materials usats, és important que el fabricant del dispositiu provi a través de diverses tècniques de laboratori: per una banda la degradació/formació de substàncies gasoses potencialment tòxiques per a l´usuari, per altra, el desprendiment de compostos sòlids que poden acumular- se en l'organisme.

Cada fabricant de vaporitzadors hauria de subcontractar l'elaboració d'un informe de toxicologia detallant la metodologia i assajos per a garantir que el dispositiu és segur i innocu. Els materials testats hauran de ser tots aquells materials que tinguin algun contacte amb el flux d'aire/vapor del dispositiu o de la substància i la degradació dels quals per temperatura o per ús en condicions extremes pugui suposar un risc al ser inhalats per l'usuari. L'objectiu és comprovar si ha materials despresos i estan per sota dels límits que marca la llei (metalls com alumini, magnesi, crom, silici, manganés, ferro, coure i zinc, o si existeixen substàncies tòxiques en forma de vapor, que en cas dels plàstics poden ser compostos polifluorats (PFC's) i fosfats alcalins perfluorats (PAP's), per exemple).

També s'ha d'analitzar l'aire condensat del vaporitzador en buit (sense càrrega de material vegetal) realitzant aspiracions simulades en freqüència/temps d'ús. Per exemple: simular el cas per a un individu que utilitza el vaporitzador 6 cops al día durant 2 anys en les condicions de temperatura i intensitat d'inhalació més elevades.

Per tenir una comparativa real, s'utilitzen els estàndards PEL (límits d'exposició permisibles per les seves sigles en anglès) descrits per la Agència Nordamericana sobre Salut i Seguretat del treballador (OSHA). A més, es revisen publicacions científiques relatives a camps com: la degradació de materials plàstics per efecte de la temperatura, composició química d'aleacions metàl.liques i el seu comportament enfront a l'estrés tèrmic, o la seva exposició a agents corrosius, entre d'altres.

En altres casos, la simple observació dels materials que formen el conducte d'aire moltes vegades indica si ha partícules despreses o no especificades pel fabricant.

Figura 2. Anàlisi (microscopi electrònic de batuda) de l'intercambiador d'escalfor del miniVAP . Abans de la seva neteja s'aprecien partícules de pols pels processos de manipulació i fabricació.

Altres factors

Hi ha altres aspectes respecte a la seguretat en vaporització que corresponen a una sèrie d´estàndards o normes. Per exemple, aquells relacionats amb la seguretat elèctrica, encara que també és interessant tenir en compte la filosofia del fabricant i la seva repercussió sobre el medi ambient: obsolescència programada, elecció de matèries primeres, reciclat de residus, etc.

Seguretat elèctrica

El Certificat Europeu (marcat CE), l'estàndard alemany GS de TÜV o l'etiquetat UL a Nordamèrica, són alguns dels exemples dels compromisos que assoleix un fabricant per a mantenir uns requisits mínims tant de seguretat com legals i tècnics acordats per un país concret o regió. Aquests certificats permeten que qualsevol producte es pugui comercialitzar i utilitzar amb total seguretat dins de dit territori encara que no hagi estat fabricat en ell. L'obtenció d'aquests certificats es realitza a través de proves dutes a terme en laboratoris independents.

Figura 3. Marcats CE, GS y UL garantitzen uns requisits mínims de seguretat per a dispositius elèctrics/electrònics, entre d'altres.

En un vaporitzador elèctric és important superar amb èxit els assajos de: seguretat elèctrica per evitar perill d'electro-shock o incendi de l'aparell, i electromagnètica. Per exemple, si l'usuari és portador de marca-passes i utilitza un vaporitzador, aquest no ha d'emetre ones magnètiques que interfereixin amb la màquina i posin en perill la seva vida.

Seguretat Medi Ambiental

En els últims anys es dóna una major importància a la gestió de residus un cop acaba la vida útil del producte. Parlem en termes de contaminació mediambiental però també de salut humana a llarg plaç.

Figura 4. Diferents símbols i acrònims que ajuden a identificar l'impacte del dispositiu per al medi ambient.

És per això que, a nivell internacional, s'han establert diversos acords per tal d'evitar l´ús de substàncies perilloses d'elevada toxicitat en dispositius electrònics (normativa RoSH: restriction of Hazardous Substances: plom, mercuri i cadmi entre d'altres), així com una simbologia específica que informa al consumidor què el producte ha d'ésser dispensat en un punt net (símbol del contenidor ratllat) o reciclat a l´acabar la seva vida útil.

Si alguna d'aquestes substàncies d'elevada toxicitat és abandonada o no tractada correctament, l'aigua pot transportar-la a través dels rius fins al mar. En el seu camí, plantes i animals acumulen dits components i en aquest moment estan sent introduïts en la nostra cadena alimentària.

Per altra banda, el reciclatge de certes substàncies ajuda a reduïr el consum energètic, reduïnt la quantitat de contaminació per combustió de combustibles fòssils.

Conclusió

Tornant al consum de cannabis, és evident que l'ús del vaporitzador aporta una sèrie d'avantatges i millores en la salut de l'usuari, enfront la combustió tradicional.

Tot i així ens agradaria afegir que hauríem de tenir en compte que factors com el disseny i la fabricació, la responsabilitat de l'empresa fabricant i la normativa sobre salut i medi ambient, hauríen d'ésser també arguments de pes suficient per a influenciar en la compra d'aquests dispositius. A la fi, la seguretat en el consum s'inicia en la consciència sobre el mateix.